EXPOSICIÓ DE CÉSAR FERNÁNDEZ 17/06/2010 30/07/2010

Els gravats muntats en vells marcs de finestra i amb vidres sobre els quals l’artista intervé i dibuixa amb àcid, són la resposta original de César Fernández (Santander, 1980) al problema de l’espai i la imatge. Així muntades, les peces de César Fernández són gravat, són escultura i són artefactes generadors d’ambigüitat visual i, per extensió, narrativa. En certa manera, el treball de César Fernández és clàssic, en tant que està directament vinculat amb els fonaments lingüístics del gravat. Pertany al llinatge que va inaugurar Goya en redescobrir el negre i en explorar els matisos simbòlics i plàstics de la foscor i de l’ombra. El blanc funciona com a negatiu o positiu de la negror. És territori concret per a l’escriptura (amb ecos possibles de Tàpies i de Basquiat).