
Número 22, desembre de 2001
Regulació de les instal·lacions
de telefonia i altres instal·lacions de radiocomunicació
Decret de la Generalitat de Catalunya 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de ràdiocomunicació (D.O.G. 7.6.2001)
El Departament de Medi Ambient pretén amb aquest Decret evitar l’impacte visual dels repetidors i reduir els possibles efectes negatius sobre la salut dels ciutadans que puguin produir-se com a conseqüència d’instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de ràdiocomunicació.
El Decret regula les autoritzacions per a col·locar noves antenes i estableix un sistema per a la legalització de les antenes preexistents, que s’hauran d’adequar a la nova normativa abans de l’1 de gener de l’any 2004, a excepció dels límits màxims permesos d’exposició a camps electromagnètics per a les persones, que s’hauran d’adaptar als 6 mesos següents de l’entrada en vigor del Decret. Les instal·lacions existents que no disposin de les llicències preceptives s’hauran de legalitzar, així mateix, dintre dels 6 mesos següents a l’entrada en vigor del Decret.
Requisits que han de complir les instal·lacions objecte d’aquest Decret:
Les restriccions establertes respecte als nivells d’exposició als camps electromagnètics per marge de freqüència en relació amb la intensitat de camp i densitat de potència.
Respecte de les distàncies de protecció fixades en funció de la radiació màxima de la instal·lació.
Compliment de les normes tècniques que estableixen prescripcions específiques per a la construcció de nous centres a zones protegides i per a l’ampliació dels centres existents.
Ordenació dels emplaçaments: Les instal·lacions han de complir els instruments
d’ordenació urbanística que aprovin els Ajuntaments, distingint:
Emplaçament a la demarcació urbana (sòl urbà i urbanitzable programat o amb sectors delimitats i aptes per a urbanitzar), restant facultats els Ajuntaments per a l’aprovació d’una ordenança municipal específica, configurant-se el Decret com a marc regulador.
Emplaçament a la demarcació no urbana (sòl no urbanitzable i urbanitzable no programat o sense sectors delimitats), cas en el qual la Generalitat podrà aprovar plans especials d’àmbit territorial comarcal o superior d’acord amb les previsions de l’article 29.2 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova el text refós dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el proppassat 1 de juny de 2001 una moció per la qual s’acorda suspendre parcialment pel termini màxim d’un any la concessió de llicències per a l’establiment d’estacions base, antenes i altres infraestructures necessàries per a la telefonia mòbil per tal d’adaptar la normativa municipal a aquest Decret i desenvolupar el seu contingut mitjançant una normativa específica.
Entretant, només es concedeixen dos tipus de llicència:
Noves llicències amb emplaçaments a edificis industrials, oficines i terciaris, sempre que quedin a més de 100 metres de qualsevol edifici d’habitatges.
Llicències per a la regularització d’antenes i ampliació d’emplaçaments ja existents.
D’altra banda, en data 28 de setembre de 2001 es va aprovar el Reial Decret 1066/2001, pel qual s’aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària enfront de les emissions radioelèctriques, regulació estatal que obliga als operadors en un termini de nou mesos, a remetre al Ministeri de Ciència i Tecnologia una certificació acreditativa de la conformitat de les seves instal·lacions amb els límits que l’esmentat Reial Decret regula.
El servei jurídic de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona està a disposició dels seus socis per a qualsevol aclariment relacionat amb aquesta matèria.
Tornar a l'índex de 'La Cambra Informa'