núm. 13,  maig de 2000

Retenció del 18%: Sentència del Tribunal Suprem de 18 de març de 2000

Sobre els efectes de la sentència del Tribunal Suprem que anul·la l’article 93, primer paràgraf, del RD 214/1999, de 5 de febrer, del Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM DE 18 DE MARÇ DE 2000 HA ANUL·LAT EL TIPUS IMPOSITIU DEL 18% DE RETENCIÓ I D’INGRÉS A COMPTE SOBRE ELS RENDIMENTS PROCEDENTS DE L’ARRENDAMENT O DEL SUBARRENDAMENT D’IMMOBLES URBANS.

Segons aquesta sentència, l’establiment d’un règim de retencions aplicable a les rendes procedents de l’arrendament o del subarrendament d’immobles urbans guarda la necessària coherència amb allò que s’estableix a la Llei, a propòsit de la definició del fet imposable de l’impost, és a dir, la retenció per si mateixa té cobertura legal. L’únic que anul·la és el tipus de retenció contingut en el primer paràgraf de l’article 93 del Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per considerar-lo excessiu, donat que aquest tipus havia d’aplicar-se sobre la totalitat dels conceptes integrants del rebut de la renda, exclòs l’IVA.

Efectes de la declaració de nul·litat: L’article 72.2 de la Llei de Jurisdicció contenciós-administrativa disposa el següent: “(...) Les sentències fermes que anul·lin una disposició general tindran efectes generals des del primer dia en què sigui publicat el seu veredicte i els seus preceptes anul·lats en el mateix diari oficial on ho hagués estat la disposició anul·lada. (...)”.

Com hem de presentar al cobrament el rebut corresponent al proper mes de juny? La sentència no ha estat publicada, fins a la data, al Butlletí Oficial de l’Estat, on així mateix va ser publicat el Reglament de l’Impost sobre la Renda, l’article del qual s’ha anul·lat. Per això no té aplicació general, ja que mentre no es practiqui l’esmentada publicació la sentència manca d’efectes generals i s’aconsella continuar aplicant el tipus de retenció del 18%, fins que no es produeixi aquesta publicació, o mentre no sigui promulgada una nova norma d’aplicació general per la qual aquest tipus es redueixi, la qual cosa previsiblement succeirà en els propers mesos, segons ja ha anunciat el govern.

No fer-ho d’aquesta manera podria provocar que s’iniciessin per Hisenda expedients de comprovació i requeriments que, encara que probablement acabarien donant la raó al contribuent, precisarien d’una actuació en la seva defensa, amb el corresponent cost econòmic que això suposa, superior, segurament, al cost de seguir practicant la retenció fins que aquesta situació es clarifiqui, màxim tenint  en compte que es tracta d’una retenció a compte de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que el propietari en tot cas podrà deduir de la quota de la seva propera Declaració de l’Impost sobre la Renda.