Un tast de vida

                                 18 de març de 2005
                                   16 d'abril de 2005

                                                                                                                                           


La poètica de Francesc Artigau es definí en un moment on el nostre país era àvid d'alegria i llibertat, de frivolitat i crítica; època del triomf del Pop, de la cultura juvenil, de l'hedonisme emancipador i inconformista. En el context artístic català, després de l'adaptació del collage (amb referències als mass-media i a l'actualitat política contemporània) a les composicions i gestos de l'informalisme, apareix, de la mà de la nova generació dels artistes sorgits a mitjans de la dècada de 1960, una nova figuració que mirava cap a la Gran Bretanya de Bacon, Kitaj, Hockney. L'adopció desacomplexada de la figuració,  l'anecdotisme narratiu, el cromatisme intens fins a l'erotisme, el conflictiu però excitant maridatge entre realitat i pintura, suposaren un trencament respecte al dramatisme trascendental de l'informalisme.
Artigau és un dels artistes que més sòlidament i joiosa ha desenvolupat aquestes premisses. Dos són els seus territoris essencials: d'una banda, la vida popular i festiva dels carrers del barri de la Ribera, que adquireix ressons antics; de l'altra, l'estudi del pintor, com un espai familiar i com a escenari mental. En aquests llocs, i a les platges assolellades, es porta a terme un estimulant diàleg entre les figures i l'espai que les envolta, espai que és la pintura mateixa.
Aquesta mostra sintètica però intensa i precisa, vol oferir fer un tast saborós i significatiu de l'univers pictòric d'Artigau, urbà, mediterrani, clàssic, sensual, eclèctic, contemporani...